PERSIMON

 

Estem acostumats que per menjar caquis bons i dolços cal collir-los quan estan més que madurs, quan la pela s’esberla i tot el fruit suqueja, si els collim quan encara són durs ens trobem que són aspres deixant la llengua i el paladar amb aquella sensació tan desagradable deguda als tanins. Des de fa uns anys es comercialitzen uns fruits anomenats ‘Persimon’ que són uns caquis que malgrat tenir la consistència ferma no tenen aquella aspror. Són de molt més bon pelar i menjar, i millors també per a comercialtzar.

Sovint ens demanen arbres de ‘Persimon’, quan en realitat són caquiers normals als que se’ls cull el caqui just quan a agafat el color i encara és dur. Si tot seguit mengessim aquests fruits, tindrien l’astringéncia característica. Per treure l’aspror es fan tractaments amb etanol. A nivell casolà podem imitar el tractament posant els caquis collits en aquell estadi i ficar-los en un lloc hermètic -una bossa de plàstic- amb un cotó empapat d’alcohol -licor- durant quatre dies. Passats aquests dies podrem menjar els caquis durs i pelar-los com una poma, però sense la indesitjada astringéncia.

Si no ho volem fer, sempre ens quedarà el mètode tradicional de deixar que el fruit sobremaduri a l’arbre. En aquest cas es recomana menjar-los amb cullereta i arremengar-se les mànigues. Això si vols gaudir de la dolçor d’un caqui tou i ben madur encara que el suc et regalimi fins els colzes.

El caqui utilitzat per fer els ‘Persimon’ és la varietat ‘Roig Brillant’. Aquesta és la típica varietat valenciana que es fa a la Ribera del Xúquer. Quan el venen a la manera tradicional l’anomenen ‘Classic’ i si ès amb el tractament d’etanol li diuen ‘Persimon’. M’han assegurat que aquest procediment per obtenir fruits madurs no astringents el va idear un tal Pere Simon, i que d’aquí li ve el nom. El cert és que aquest procediment fa temps que s’usa en d’altres països, i normalment es comercialitza amb el nom de ‘Sharon’ i el fa sobre la varietat ‘Triumph’.

Aquests fruits més durs van molt millor que el tradicional caqui tou, per transportar i per exportar. Realment va ser una bona idea la d’en Pere Simon, si realment ha existit aquest personatge. Qui casualment té un nom semblant al del caqui en anglès, persimon, que és una paraula amb origen a la llengua pohatana, igual que mocasí o tomahawk. En aquesta llengua algonquina persimon volia dir precisament fruit aspre, ells es referien però, al Diospyros virginiana.

El caqui que coneixem nosaltres és el fruit de l’espècie Diospyros kaki, arbre originari de Xina i anomenat kaki en japonès. Originari d’amèrica del nord hi ha el D.virginiana, i del Caucas el D.lotus. anomenat pel antics grecs ‘dios pyros’, el fruit dels déus. També són del gènere Diospyros els diferents arbres dels que n’obtenim la fusta de banús (o eben) tan fosca i dura, usada en escultura, música i ebenisteria.

Per acabar-ho de complicar direm que de caquis (D.kaki), tot i que a casa nostra predomina el valencià ‘Roig Brillant’, n’hi ha moltes més varietats. Hi ha races que són de color marron fosc i tenen un gust especial. Realment n’hi ha que no són mai astringents (com la Fuyu), n’hi ha que ho són si el fruit està fecundat, i a l’inrevés. Per saber si està fecundat cal mirar si té pinyols. En la varietat ‘Roig Brillant’ es forma el fruit sense que calgui polinitzar la flor -partenocàrpia- i per això no té pinyols. Per tant si en volem, no podrem plantar el pinyol, cal reproduir-lo per esqueix, o millor per empelt sobre D.lotus, o encara millor compreu-lo ja empeltat.

 


El Sitjar

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>