|
Revista El Sitjar. Cabassers, 1983-1986
El març de 1983 un
grup de joves de Cabassers posava en marxa una
revista local, El Sitjar, que hauria de
durar fins al desembre de 1986 quan, cansats per
un seguit de circumstàncies, van decidir posar
fi a la publicació periòdica. Es van trobar amb
la incomprensió de part de la població, que
trobava les seves idees massa "avançades", i
fins i tot amb el boicot de l'Ajuntament
d'aleshores, que tampoc no acabava de veure amb
massa bons ulls l'existència de la revista. I
com sol passar, la gent s'adona del que ha
perdut quan no ho té. El Sitjar no era
només una revisteta de poble, sino una manera
d'entendre aquell poble en el qual s'editava:
organitzaren actes culturals i festius de tota
mena, com les mítiques festes de primavera, que
atreien milers de persones. Però també feren
concursos de poesia, recitals, concerts, etc. El
dinar popular que se celebra cada 5 d'agost a
l'ermita de la Foia és herència directa d'El
Sitjar, que preparà per primer cop aquesta
diada el 5 d'agost de 1985, per a celebrar el
vuitè centenari de la carta de població de
Cabassers.
Quan El Sitjar
va desaparèixer, l'activitat cultural
cabasserola va decaure de forma excepcional. Ja
no s'organitzaren més trobades multitudinàries,
i les propostes culturals locals van quedar
reduïdes al mínim. A l'últim número de la
revista l'Antoni Bru escrivia "potser haurem
d'esperar que la roda del temps trenqui tots
aquests entrebancs que avui té la cultura a
Cabassers i així, potser, sorgirà una nova gent,
amb unes noves il·lusions, i sense tantes traves
i incompresions". I no s'equivocava, però
no va ser fins dotze anys després de la fi d'El
Sitjar que no va aparèixer una altra revista
a Cabassers, la Nord. Aquesta publicació
en certa manera va agafar el relleu de la seva
antecessora, i, com aquella, també va resistir
tres anys al carrer; des del setembre del 1998
fins al desembre del 2000. Mentre va existir,
editada per un altre grup de joves, l'activitat
cultural cabasserola va revifar i, com amb el
cas anterior, també va tornar a decaure quan va
desaparèixer aquesta nova revista. Si haguéssim
de prendre com a referència el lapsus de temps
que hi ha entre l'acabament d'El Sitjar i
l'inici de la Nord (12 anys), sembla que
en el moment d'escriure aquestes línies, al març
del 2009, encara faltin tres anys perquè
aparegui una nova publicació periòdica a
Cabassers que reanimi el panorama.
Com molt bé
reflexionava l'Andreu Ferré, antic membre del
consell de redacció d'El Sitjar, sobre
l'efimeritat de la premsa local a l'entrevista
que li vaig fer l'abril de 1998, "aquestes coses
no podran perdurar mai, perquè sempre són de
temporada, perquè les generacions que vénen
sempre són diferents de les anteriors i de les
posteriors, i les coses que han fet uns mai no
són interessants per als altres, o al contrari;
moltes vegades són reaccionaris contra allò que
han fet els anteriors, per diferenciació o
qualsevol cosa".
Un altre membre
del consell de redacció d'El Sitjar,
l'Agustí Masip, em feia notar el juliol de 1998
que "la revista és una cosa que la fas i en
queda constància, i per tant en qualsevol moment
te la pots tornar a trobar davant dels nassos
una altra vegada i dir 'ah mira, un Sitjar!' ".
Té raó, però després de vint-i-tres anys que fa
que no es publica El Sitjar, cada cop és
més difícil que la casualitat ens presenti al
davant un exemplar de la revista. Fora de
Cabassers, només n'he vist una col·lecció
completa a la Biblioteca Nacional de Catalunya (top.
070/24-Fol). I justament
aquesta és la justificació per a l'existència
d'aquesta pàgina web: fer que quedi constància
d'un material riquíssim i fer-lo accessible al
gran públic, vingui d'on vingui. Que la consulta
d'El Sitjar no es limiti a les
poques hemeroteques que en deuen tenir la
col·lecció sencera. Qui vulgui llegir la revista pot
fer-ho aquí, a Elsitjar.com
Aquesta web no és
de cap manera un "Sitjar digital" ni de lluny.
El Sitjar ja fa dècades que no es publica
i fóra injust engegar cap projecte editorial amb
aquest nom. Només els qui van fundar aquella
revista estan moralment autoritzats per tornar a
treure al carrer la capçalera, cosa que
difícilment passarà. I encara que ho féssin, ja
no fóra el mateix, perquè una publicació pertany
a més d'un lloc, a un temps, i aquest canvia per
a no tornar a ser mai més el mateix. Aquesta web
només vol ser, senzillament, una eina de
consulta que permeti rescatar de l'oblit el que
fou El Sitjar. I, sí, també vol ser un
petit homenatge a les persones que van fer
possible aquella revista que va marcar tota una
època a Cabassers.
Estructuralment,
la web s'organitza en un petit estudi
introductori, treball que vaig redactar el maig
de 1999, quan era un estudiant de periodisme de
la facultat de Ciències de la Comunicació de la
UAB. Segueix l'escàner complet de tots els
números d'El Sitjar i els complements que
va editar la revista, com una esquela (sí, una
esquela!) per un xop centenari que es va talar
el 1984, un calendari del 1985 i un adhesiu per
a commemorar el vuitè centenari de la carta de
població de Cabassers. Aquests adhesius no van
estar exempts de polèmica, perquè el públic no
els va acceptar de gens grat, ja que portaven la
grafia normativa del nom del municipi, Cabassers,
enlloc de la castellanitzant "Cabacés", oficial
avui en dia. Després trobareu una secció de
fotografies, amb les imatges que es conserven de
la Primera Trobada de revistes locals i
comarcals de la Ribera, Priorat i Terra Alta
(1985) i del primer dinar popular conegut com
"Les paelles de la Foia" (també del 1985), que
encara se celebra avui en dia. Tot seguit veureu
una secció que conté les entrevistes que vaig
fer als membres del consell de redacció que van
voler-ho, entre el 1998 i el 2000. I finalment
podreu consultar un índex temàtic d'autors de
tots els articles publicats a la revista.
Que tot aquest
recull vegés la llum pública ha costat deu anys,
a comptar des de quan encara estudiava a la
facultat i vaig redactar l'estudi introductori
que avui s'acompanya aquí. Són centenars d'hores
de treball invertides escanejant, entrevistant,
transcrivint i redactant la memòria del que va
ser El Sitjar. I durant deu anys no hi ha
hagut cap administració pública que s'hagi
dignat a voler publicar aquest recull. La idea
original era editar un facsímil en paper que
rescatés El Sitjar de l'oblit, però el
cost del projecte el fa totalment inviable per a
un particular. I com que l'administració es
desentén de tot allò que no li comporti poder
fer la foto del polític de torn amb l'esforçat
autor a qui dóna dos copets a l'esquena però ni
un duro, al final no hi ha hagut altre remei que
editar el treball en format electrònic. En part,
millor: més barat i més gent que pot consultar
una web oberta els 365 dies de l'any. Sense cap
mena de dubte la difusió que es pot aconseguir
per aquest mitjà és molt superior al que podria
donar una edició de 500 exemplars amb membret de
qualsevol administració pública. Al nostre país,
tant que es parla de la "societat de la
informació", al final són els particulars els
qui, sense l'ajut de ningú, han de dotar de
continguts a aquesta societat tan pretesament
informada. L'administració, en lloc de parlar
tant de coses que ni sap què són, més valdria
que treballés per fer realitat els castells de
fum que planteja en lloc d'omplir-se la boca amb
conceptes abstractes només per a quedar bé.
Abans d'acabar
també s'ha de fer esment d'un altre detall:
aquesta web no està pensada per a ser
actualitzada. És, senzillament, una edició
digital, com un llibre però en format electrònic,
i els llibres no s'actualitzen. Per tant aquest
lloc no s'actualitzarà amb regularitat, la qual
cosa no exclou que puntualment pugui fer-se.
Només espero que
el lector trobi d'utilitat aquests continguts i
que gaudeixi examinant les seccions d'aquesta
pàgina. No en va, la premsa local ha de ser una
de les fonts primàries per als historiadors de
l'esdevenidor.
Carles Prats Ferré
Cabassers,
6 de març de 2009
|
